Editorial

Aquest nou número de Quaderns-e és una prolongació d'un projecte de reflexió que, al voltant de les relacions entre ciències socials, fotografia i alteritats, parteix de l’interrogant de si podem comprendre les alteritats i alteracions contemporànies a través i amb la fotografia. En efecte, a la fi del 2007, i amb motiu del viatge a Barcelona d'una amiga i col·lega que aleshores treballava sobre fotografia al segle XIX, va començar a perfilar-se el projecte que va desembocar, el 16 de gener de 2008, en una jornada de treball sobre Fotografia i alteritats. La idea inicial d’aquesta trobada va ser reunir una sèrie d’investigadors socials interessats pel tema de la fotografia juntament amb professionals d'aquesta. En aquest aspecte, la jornada va complir àmpliament les nostres expectatives ja que, a més de la quantitat de participants, van assistir-hi persones d’horitzons molt diversos i amb un cert equilibri entre aquelles procedents de les ciències socials i aquelles altres del món de les arts i del fotoperiodisme, diversitat de procedències que hem intentat mantenir des d’aleshores i també en aquest monogràfic. L’objectiu que ens vàrem fixar era reflexionar públicament i col·lectiva sobre les pràctiques i els usos de la fotografia, així com de les estretes relacions que aquesta té amb la percepció i tractament de les alteritats. Es va posar l’èmfasi tant en les transformacions socials que afecten l’exercici de la fotografia, com en la utilització de la fotografia per captar les mobilitats i alteracions socials. La dinàmica de la jornada va consistir en presentacions i discussions sobre diversos treballs elaborats per membres dels equips organitzadors, així com per altres persones i col·lectius participants. Arran de l’èxit i el interès que va generar aquesta primera jornada, coorganitzada pels grups de treball i de recerca ERAPI (Socioantropologies dels Processos Identitaris) i Contraplano-LAD (Laboratori d’Acció Documental) de l’Institut Català d’Antropologia, i també pel Grupo de Estudos em Jornalismo, de la Universidade do Vale do Rio dos Sinos (UNISINOS), es va decidir organitzar unes segones jornades els dies 11 i 12 de desembre de 2009 (1). Aquesta vegada volíem organitzar unes jornades que tinguessin un treball abans i després de les jornades pròpiament dites, és a dir que no volíem restringir la reflexió i el diàleg solament a un moment i a una única activitat, sinó més aviat treballar al llarg dels gairebé set mesos que va durar l’organització d’aquestes segones jornades per tal d’engendrar noves sinergies i realitzar una reflexió més col·lectiva que en el cas de l’edició anterior. El projecte es va realitzar en tres fases. Una primera, va consistir en dur a terme vuit tallers amb una freqüència de dues sessions al mes on principalment es van presentar i comentar textos i obres fotogràfiques d’autors reconeguts, com ara Raymond Depardon, Jacques Henri Lartigue o Francesc Català Roca. Es va donar un èmfasi especial a l’obra de John Berger i Jean Mohr, no obstant això les propostes dels antropòlegs i sociòlegs contemporanis que treballen amb fotografies, tal i com Howards S. Becker, François Laplantine, Sylvain Maresca o Luiz Eduardo Robinson Achutti, també van ser discutides. Així mateix, tres números de revistes franceses ens van cridar l’atenció: dos números consecutius de la revista Lieux Communs (el número 11 dedicat a les cultures visuals de l’urbà contemporani i el número 12 que reflexiona sobre l’alteritat), així com el número 37 (1) de la revista Ethnologie Française on es fa un estat de la qüestió de les relacions entre antropologia i fotografia. Més tard vam descobrir i considerar el dossier “Fotografía y alteridad” inclòs al número 46 de Aisthesis. Revista Chilena de Investigaciones Estéticas. Igualment, es va dedicar un taller a abordar i debatre sobre la noció d’alteritat, per tal de clarificar i aprofundir en el segon concepte del nostre centre d’interès, i en gairebé tots els tallers les qüestions metodològiques relatives a les potencialitats i els usos de la fotografia a les ciències socials van ser molt presents. Ràpidament les imatges animades van ser evocades i utilitzades per fer avançar les nostres trobades i converses. No podíem ignorar-les i de fet es va establir un diàleg ben bé constant entre imatges fixes i animades, posant èmfasi no obstant això en les fotografies. Per aquest motiu vam convidar l’artista visual Ulrich Fischer a realitzar un taller on va presentar el seu projecte Walking the edit (projecte que es pot consultar on-line en http://www.walkingthe-edit.net/ i http://blog.walking-the-edit.net/), i per a les segones jornades al vídeoartista Toni Serra perquè ens mostrés el seu treball sobre la ciutat de Fes, al Marroc. En aquest sentit, vam considerar la fotografia i el cinema sòcio-etnogràfics com a complementaris, i ens vàrem centrar en moure’ns entre aquests dos aspectes o dimensions de la imatge, sense perdre de vista i posant l’accent en la imatge fotogràfica. Sobretot ens van interessar els vincles entre l’art fotogràfic i les ciències socials; va ser, com afirma Tadashi Yanai en aquest mateix número, “transitar més lliurement entre les paraules i les imatges, així com reconnectar el treball de camp amb el treball en l’escriptori, la teoria amb la pràctica, la ciència amb l’art”. Un altre motiu que ens va portar a reunir-nos i organitzar els tallers va ser la presentació dels projectes que els participants tenien en curs, presentacions que es van prolongar fins al 2010, una vegada finalitzades les jornades. No obstant això, aquest últim any vàrem concentrar les nostres energies en produir els textos que constitueixen aquest número monogràfic que inclou, si bé és cert que reelaborades, bona part de les ponències que es van presentar durant les dues jornades, i a les quals s’han afegit alguns textos que vàrem encarregar als seus autors perque ens semblava pertinent que hi participessin. A més a més d’expressar la nostra gratitud a aquests autors i a totes aquelles persones i institucions que han fet possible que aquest projecte segueixi viu, volem especificar un agraïment particular als fotògrafs Alfredo Jaar i Jean Mohr que amablement han acceptat la reproducció de les seves fotografies als articles de Parvati Nair i de Howard S. Becker, respectivament. Volem també fer una menció especial a Maria Jesús Buxó qui per raons totalment alienes a la seva voluntat no ha pogut finalment veure inclosa la seva contribució al número. El present monogràfic recull a través de nou articles, sis apunts etnogràfics, tres comentaris i cinc ressenyes, les principals qüestions i inquietuds que van sorgir tant a les jornades com als tallers, on bona part de les discussions van girar entorn de les possibilitats de produir un tipus de discurs fotogràfic que permeti plasmar sòcioantropològicament les alteritats i els processos i situacions que les constitueixen. En definitiva, i formulat de una manera interrogativa: la fotografia pot constituir un llenguatge diferent i complementari a l’oral i escrit en la nostra tasca científica de descriure i comprendre els sentits dels altres a las societats contemporànies? [1] Per aquestes segones jornades vam contar amb el suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB), la Residència d’Investigadors del CSIC i la participació de l’Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI)

La Improbable interculturalitat de l'escola

Este artículo intenta abordar analíticamente la escolarización de los hijos e hijas de los inmigrantes, desplazando la recurrente interrogación por lo adjetivo en las estrategias educativas interculturales (las diferencias culturales de las que serían portadores) hacia lo substantivo: la institución escolar, sus rasgos socioculturales, y sus estrechas y complejas relaciones con la diversidad social y cultural.This article deals with the presence of the children of migrants in the school system from an analytical point of view. The usual question about strategies of inter-cultural education (that focusses mainly on the cultural differences that these children convey) is given up in favour of more substantive issues: the school as institution, its socio-cultural characteristics, and how it deals whith social and cultural diversity

Limits to the validity of contracts on human tissue in Italy, England and the EU:a comparative analysis

The objective of this thesis is to answer the following research question: what are the limits to the validity of contracts on human tissue in the Italian, English and EU legal system? In order to establish such limits, this study focuses on the following possible cases of contractual relations for the transfer and use of human tissue: a) Gratuitous contracts between the first transferor and the first recipient of human tissue; b) Non-gratuitous contracts between the first transferor and the first recipient; c) Contracts between the first and subsequent recipients. The research concludes that it is desirable to regulate, via contract law legislative provisions, the tissue transfers for the purposes of research. This regulation should place on the first recipient a clear set of information duties towards the first transferor of the tissue. In addition, such regulation should include mandatory and default rules for contracts between the first transferor and first recipient. The interaction between mandatory norms and default rules could achieve a strengthened protection of the autonomy of the first transferor of tissue. This research also demonstrates that the conclusion of sales and other non-gratuitous contracts on human tissue between first transferor and the first recipient should not be prohibited

"Extranjero", nada menos que una palabra mayor

El articulo, partiendo de la no transparencia del atributo "extranjero" y tomando como pre-texto a Simmel y Durkheim, analiza la posición social que el "extranjero" ocupa en el espacio social e imaginaro de la sociedad de la que forma parte y, asi mismo, el papel que determinadas agencias y agentes sociales juegan en la producción y reproducción de aquella figura social.The article, pointing out the non-transparency of the attribute "foreignen" and taking as pre-text Simmel and Durkheim, analyses the social position the "foreigner" occupies in the social and imaginary space within the society of which it forms part, and also the role played by certain social agencies and agents in the production and reproduction of this social figure

Migraciones y ciencias sociales : el caso de los científicos sociales latinoamericanos en España

En esta nota exponemos el objeto de estudio de una investigación que pretende estudiar las migraciones de científicos sociales latinoamericanos a España, poniendo el acento, entre otras cosas, en las formas que han adoptado y en el influjo que éstos han tenido y tienen. Indicaremos también algunos de los antecedentes que han sugerido este estudio y algunas de las contribuciones que de él esperamos.In this research note we present the object of a research study that seeks to study the migrations of Latin-American social scientists to Spain, putting the accent, amongst other things, on the forms these migrations have adopted and on the influence they have, and still do, exert.We will also point out some of the precedents that have suggested this study and some of its expected contributions

Inmigración y barbarie : la construcción social y política del inmigrante como amenaza

Este texto analiza el tópico de que las actuales migraciones internacionales están estrecha, simple y directamente relacionadas con el resurgir de las ideas y de los comportamientos racistas. Para desentrañar la densidad de este tópico, parte de una perspectiva dinamista y construccionista que, insistiendo en la complejidad de los fenómenos sociales, no se conforma con reducir el racismo a los discursos de las formaciones de extrema derecha ni a las agresiones físicas y verbales que los migrantes padecen, sino que pone el acento en los procesos sociopolíticos y cognitivos en cuyo seno se estructura y difunde una conceptualización dominante de las migraciones que, reduciéndolas a un problema o a una amenaza, hace que las prácticas y retóricas antiinmigrantes sean más fácilmente asimilables por las poblaciones. En suma, el artículo llama la atención sobre la densa y compleja articulación entre política, violencia y alteridad.This text analyzes the topic of the nowadays close relation between the international migration and the resurgence of the racist ideas and behaviors. To explore the density of this topic, it leaves from a dynamic and constructivist perspective that, insisting on the complexity of the social phenomenon, do not reduce the racism to a series of discourses of the extreme right nor to the acts of violence, phisics or verbals, against the immigrants; but it leads to a deep social political and cognitive processes where the development and the disemination of a dominant meaning of the migrations takes place, reducing them to a problem or an eminent danger, what makes that the practices and retorics antiimmigrants might be easily comprehensive by the population. In sum, the article enphazises the complex articulation between political, violence and the alterity

El Machismo en Mexico y Tres Novelas de Mariano Azuela

This dissertation surveys what several social thinkers have said about machismo and the manner in which the concept figures in Mariano Azuela\u27s fiction. The word is a modern term, non-existent in Castillian dictionaries, which derives from the word macho. It is applied to certain individuals to describe characteristics of destructive and narcissistic behavior usually accompanied by an exaggerated and false show of force, boldness and masculinity

Fotografía y alteridades. A vueltas con los usos de la fotografía y el sentido de los otros

En este artículo queremos dar cuenta de algunos de los principales hallazgos de los encuentros que, en formo de jornadas y talleres, venimos realizando desde hace unos cinco años sobre pensar la fotografía y las alteridades. De esta manera, en un primer momento aclaramos lo que entendemos por alteridades para luego reflexionar sobre las prácticas y los usos de la fotografía en las ciencias sociales así como sobre las estrechas y complejas relaciones que estas prácticas y usos mantienen con la percepción y el análisis de los procesos de alterización y de las alteridades. Así mismo, postulamos que la fotografía puede constituir, además de un excelente instrumento de producción de información, un lenguaje diferente y complementario al del lenguaje oral y escrito en nuestra tarea científica de describir y comprender los sentidos de los otros en las sociedades contemporáneas, interrogándonos así sobre cuáles son las condiciones que harían posibles una fotoetnografía o una sociofotología. Palabras clave: fotografía, alteridades, relación texto/imagen, ciencias sociales. Abstract In this article we will present some of the main findings arising from seminars and workshops that we have been holding for about five years as a way of thinking about photography and alterity together. First we clarify the meaning of “alterity” and then we consider the practice and use of photography in the social sciences as well as the closely aligned and complex relations that these practices and uses have with the perception and analysis of the process of alterization and alteration. Accordingly, we propose that photography can be, in addition to an excellent tool for the production of information, a different language, and complementary of the oral and written language in our scientific task of describing and understanding the meaning of the other in contemporary societies. We also examine the conditions necessary to make a photoethnography or a sociophotology possible. Keywords: photography, alterity, relationship between text and image, social science

L'enseignement de la poésie: Révision et considérations méthodologiques pour l’exploitation de textes poétiques en classe d’Espagnol Langue Étrangère

En los últimos años la revalorización de los textos poéticos en el aula de E/LE ha determinado una convivencia de consideraciones teóricas y procedimientos didácticos muy diferentes a la hora de valorar el uso y la explotación de este tipo de textos en clase. Hoy en día, la situación en el aula sigue pasando del rechazo total o matizado a la reivindicación absoluta, en cuyo último caso se ofrecen soluciones didácticas que en la mayoría de las ocasiones no tienen en cuenta sus posibilidades de tratamiento en el aula. El presente artículo intenta analizar las causas, para posteriormente aportar vías de acercamiento y explotación metodológicas que configuren un marco de actuación en la clase de Español como Lengua Extranjera.In recent years the revaluation of the use and exploitation of poetic texts in the classroom of Spanish as a Foreign Language has determined a complex coexistence of theoretical considerations and didactic procedures. Today, the utilization of literature in the context of foreign language classroom continues to pass from the total or partial refusal to an absolute reclamation. When that is the case, it is common to see how didactic solutions are offered systematically without really considering proper exploitation techniques based both on the type of students that have Spanish as a Foreign Language, and the qualities and potential of the texts themselves. The present article tries to analyze the causes, and subsequently provide ways of approach and methodological exploitation that configure a framework of action in the class of Spanish as a Foreign Language.Lorsque l’on tente d’apprécier l’usage et l’exploitation des textes poétiques en cours de E/LE, on remarque que, ces dernières années, la revalorisation de ces types de textes a supposé la coexistence de considérations esthétiques et de procédés didactiques très divers. Encore aujourd’hui, en cours, on passe d’un rejet total ou relatif, à une revendication absolue, auquel cas, la plupart du temps, les solutions didactiques mises en oeuvre ne tiennent pas compte des possibilités de traitement en cours. Dans cet article, on tentera d’en analyser les causes pour ensuite apporter des pistes quant à l’approche et à l’exploitation méthodologiques qui pourraient constituer un cadre d’action en cours d’Espagnol comme Langue Étrangère